Història

El terme de Cabrera agafa una extensió d'uns 14 quilometres de nord a sud, i d'uns 6 quilometres de llevant a ponent. És terreny muntanyós, creuat d'innombrables torrenteres, resultat accidentat i escabrós, la qual cosa confirma el nom de CAPRIARIA (terra de cabres) i a més tenim el castell de bocs i el mont cabrer, que tot plegat ve a ser un pleonasme de Cabrera.

Les cases o masies estan escampades dintre del terme, havent-hi algunes d'acoblades formant els barris de Can Feixes, Canaletes i Arrabal (Can Formiga).

L'assentament humà al nucli originari d'aquest municipi es va formar a l'època prehistòrica, a l'entorn de Castell de Cabrera, documentat a partir del segle XI. Posteriorment, el Castell va iniciar la seva decadència i la població es va assentar a les valls, Canallades i Vallbona, a on gaudien de terres aptes pel conreu, rius i millors mitjans de comunicació. De tota manera, ambdós nuclis depenien del senyor del Castell.

El primer senyor del Castell de Cabrera que es troba als documents, es el bisbe de Barcelona Guislabert fill de Udalart vescomte de Barcelona i de les nobles famílies d'aquell temps.

El castell de Cabrera està situat al cim d'un pronunciament muntanyós, que s'aixeca al peu mateix  de la ribera dreta de l'Anoia i en una recolzada que el riu fa entre les viles de Capellades i Piera. Per part de ponent i tramuntana esta guardat per una tirallonga de serres més altes que ell i s'entaforava per entre boscos centenaris; mentre que per part del llevant, dominava una extensa planura i una llarga extensió del riu. Observant d'aprop el lloc a on s'aixecava el castell, es veu que aquest era inexpugnable; grosses i feixugues roques irregularment escampades que servien de fonament a les muralles per un costat i per l'altre l'escabrositat muntanyosa que puja des del riu, solament deixant un camí per entrar-hi.

Vallbona ha estat sempre sota la jurisdicció del senyor del Castell de Cabrera de manera que amb aquest formaven un feu reial, encara que en la vida particular i íntima, cadascú tenia el seu propi Alcalde; així es que pel terme de Cabrera, el senyor anomenava un i pel poble del Vallbona n'escollia un altre, i d'aquesta manera s'ha conservat aquella separació, que al desaparèixer els senyorius, Vallbona ha format un sol municipi i Cabrera un altre.

El terme de Cabrera estava poblat per masies escampades, de les quals la casa Mora i el Mas Pineda eren de les més important del municipi.

Mas dels Babots: Així s'anomenava Can Ros al segle XIV, i Cal Ros dels Abagots a partir del segle XVI. Va passat de pares a fills, fins que per descendència va arribar a en Simeon Ros a l'any 1628 i a partir de llavors el nom Ros ja no es va perdre.

El mas de Canallades, ja datat el segle XV, veurà com a partir del segle XIX s'hi comença a construir al seu voltant i es converteix no solament en el nucli més poblat sinó en capital del municipi.

Mas Canaletes: A l'any 1637 la pubilla Eulària Macarona es va casar amb en Vicens Feixes fill extern de Cal Feixes de la Pineda i que perpetuà el nom a la dita casa de Canaletes.

Durant el segle XIX hi hagué una certa prosperitat deguda al funcionament dels molins paperers, a la plantació de vinyes i a la instal•lació d'indústries cotoneres. Aquesta projecció econòmica anà acompanyada d'un fort increment de població; es passà de 136 habitants, segons un cens fet el 1787, a 355 a finals del segle XIX

Ja ben entrat el segle XX es tancaren els molins paperers i les indústries tèxtils, fet que ocasionà una veritable davallada al municipi, tant en l'economia com en la demografia

A partir dels anys 1970 es consolidaren dues urbanitzacions; una, situada als voltants del castell de Cabrera, amb un miler llarg de parcel·les de les quals, hores d'ara, n'hi deu haver unes sis-centes d'edificades i l'altra, la urbanització de Can Ros, amb unes vuit-centes cases edificades d'entre les nou-centes projectades. Aquest fet comporta un important increment de població, que a hores d'ara, s'apropa als 1300 habitants empadronats. Pel que fa als mesos d'estiu i caps de setmana arriba als 3.500 habitants estacionals i un potencial de 7.500 habitants.

Les seves principals activitats econòmiques són l'agricultura, la elaboració de vins i caves, els serveis i la petita indústria.

A partir de 1984 amb posada en marxa dels serveis més essencials referents a l'asfaltat, enllumenat públic, ambulatori municipal, transport i menjador escolar, i l'obertura de comunicacions.

Cabrera d'Anoia va incrementar la seva població espectacularment, partint d'uns 300 habitants a l'any 1991 a més de 700 a principis dels 2002, essent el municipi que mes va créixer de la comarca